ITINERARI:

Pla de l’Espinal (Santa Fe del Montseny) ( 1230 m ), font del Briançó ( 1495 m ), coll de les Agudes ( 1660 m ), les Agudes ( 1700 m ), coll de les Agudes ( 1660 m ), coll Sesbasses ( 1640 m ) turó de l’Home ( 1705 m ), pla dels Pous ( 1350 m ) i font de Passavets (Carretera BV-5114) ( 1200 m ).

DESCRIPCIÓ DE L’EXCURSIÓ

RESERVA DE PLAÇA

A partir del 9 de juny de les 17 a les 21 hores. Telèfon: 616 672 173.- Més INFO clicar Info

MAPA DE L’ITINERARI

 

Base cartogràfica: ICGC esc. 1:50.000

PERFIL DELS DESNIVELLS

 

 

SANTA FE DEL MONTSENY

El paisatge de la vall de Santa Fe és totalment diferent del de la resta del terme de Fogars de Montclús, el granit de les seves penyes es descompon fàcilment i ha creat graus i plans pendents sorrencs on es fa una vegetació especialment de faigs amb buixol o anemones boscanes, que floreixen per l’abril i maig. També hi ha grans mates o arbustos de grèvols i són particularment típics els lliris de neu i els narcisos (els primers floreixen a finals de febrer i els segons per l’abril i maig). Vers el pla de l’Espinal i enfilats a les Agudes hi ha clapes d’avetars, alguns de plantats i altres de reproducció espontània. La vall té sòcols profunds i fèrtils, per això des de molt antic hi ha hagut un nucli d’habitants i masos com el Ramis, el Campàs, o Can Maçaners. Aquesta vall té uns tres quilòmetres de llargada i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe o Pla Mulladins, el dels Ginebrons i el pla de l’Espinal. La vall és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe, dita més avall riera de Gualba, que té a la vall dos pantans, el de sota la capella i l’hotel, ara en desús i amb la resclosa molt malmesa, i el segon, anomenat pantà de Santa Fe, que és el que s’explota. El centre històric de la vall i el que li ha donat el nom és l’antiga capella de Santa Fe de Montseny, documentada el 1231. El 1270 hi residia un grup d’eremites que s’intitulava orde d’ermitans de Santa Fe, que no va subsistir gaire temps, ja que del segle XIV en endavant la capella estigué a cura d’un sol ermità, dependent del rector de Fogars. La primitiva capella fou engrandida el 1577 i fou renovada a l’inici del segle XVIII (1701). Ara, renovada en el seu interior, es troba adjunta, bé que és independent i manté exteriorment el caràcter rústic, a l’Hotel de Santa Fe, un edifici de pedra amb aires de palau neogòtic construït entre el 1912 i el 1914 per l’arquitecte Pere Domènech i Pou, per encàrrec de Ramon de Montaner i Vila, comte de la Vall de Canet i amo del castell de Santa Florentina de Canet de Mar.

EL MASSÍS DEL MONTSENY

Ocupa una extensió de 30.120 hectàrees, que s’estenen per divuit termes municipals de les comarques d’Osona, la Selva i el Vallès Oriental. La bellesa i la diversitat dels paisatges han inspirat nombrosos artistes, escriptors i intel•lectuals, i cada any atrauen prop de dos milions de visitants.
El Montseny és el massís de més dimensions i alçada de la serralada Prelitoral i està format per tres conjunts muntanyosos: la carena del Turó de l’Home (1.706 metres) i les Agudes (1.703 metres), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 metres).
Les diferències d’humitat i temperatura dels diversos ambients fan que sigui un espai natural amb una vegetació extraordinàriament rica. A les parts baixes trobem formacions vegetals característiques de la Mediterrània; a la muntanya mitjana plujosa, alzinars muntanyencs i rouredes; als ambients per sobre dels 1.000 metres, fagedes i avets, i als cims, matollars i prats culminícoles.
D’altra banda, aquest espai allotja un gran nombre d’espècies: la fauna típica de terres centreeuropees pobla les zones altes del massís, mentre que a les parts baixes predominen les espècies pròpies d’ambients mediterranis més meridionals.
Però més enllà dels aspectes ecològics i mediambientals, el Montseny és un massís d’un gran valor històric cultural, ja que l’activitat humana ha jugat un paper important a l’hora de modelar els paisatges, plens de masies, l’element arquitectònic més habitual d’aquests paratges.
Actualment, en aquest espai l’explotació forestal i les activitats agrícoles, ramaderes i agropecuàries han perdut pes específic a favor del sector de serveis (turisme rural, restauració i hostaleria), que ha esdevingut un dels principals motors econòmics de la zona.

LA LLEGENDA DE LA FONT DEL BRIANÇÓ

Molta gent que camina per les rodalies de l’ermita de Santa Fe de Montseny en direcció al cim de les Agudes passa per la popular font d’en Briançó, veu la seva bona aigua i s’asseu una estona als seus hospitalaris bancs. El que potser molts d’aquests viatgers no saben és que segons una famosa llegenda popular catalana, la seva aigua va a parar a l’illa de Mallorca.
S’explica que un dia un pastor del voltant va desviar l’aigua de la font d’en Briançó per distreure’s. Temps més tard per uns delictes el van declarar culpable i va ser desterrat a l’illa de Mallorca. Un dia caminant per uns camps, va trobar uns paratges erms i eixuts que segons li van explicar eren ufanosos i pròspers temps enrere i que la causa era que va deixar de rajar una font molt abundosa. Explicant-li el dia que es va assecar la font, el pastor va recordar que aquest justament era el dia que ell va desviar el curs del rierol de la font del Montseny. Els camperols en assabentar-se del motiu de la seva desgràcia, varen demanar un breu permís al rei per al pastor i aquest va tornar al Montseny per a reparar la font. D’immediat a la contrada de Mallorca van tornar a tenir aigua i els paratges van recuperar la seva esplendor.