La gestió de la fauna als espais naturals metropolitans

Conferència a càrrec de : Francesc Llimona, biòleg del Parc de Collserola
Benvinguda: Conxita Gonzàlez, presidenta de l’AVV. del Centre
Presenta: Montserrat Ventura, Associació Els Verds de Badalona

Les jornades de l’any passat van tractar els valors i beneficis intangibles dels espais naturals, centrant-nos especialment en els boscos. Aquest any volem anar una mica mes enllà, introduint la biodiversitat faunística com a indicador de la qualitat ecològica, i alhora també com eina de gestió d’espais naturals sotmesos a tanta pressió com la que pateixen els nostres parcs metropolitans.

Segons dades de la Unió Internacional  per a la Conservació de la Natura (UICN), la península Ibèrica és l’àrea geogràfica amb major índex de biodiversitat de tota Europa.  Degut a la seva situació geogràfica i diversitat del seu relleu recull els ecosistemes de tot el continent, des dels alts cims a les estepes, passant pels frondosos boscos atlàntics a la muntanya mediterrània. Per acabar-ho d’adobar, segons la fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, el 74% de l’avifauna europea es concentra a la península Ibèrica, assolint el 79% en el cas dels mamífers.

La península Ibèrica és la gran reserva de la biodiversitat Europea, però tanmateix a ningú se li escapa que arran de la industrialització dels darrers cent anys els seus ecosistemes originals han estat greument perjudicats, i actualment un 40% d’espècies de vertebrats ibèrics estan amenaçats i el 7% d’elles en greu perill d’extinció a conseqüència de l’acció humana directa. A més a més ens trobem davant el gran repte del canvi climàtic que ja està tenint conseqüències dramàtiques sobre el medi natural i nombroses poblacions humanes.

D’altra banda, cal aturar els processos erosius, la fragmentació i pèrdua d’hàbitats naturals, afavorint corredors ecològics per a la connectivitat biològica entre els diferents espais naturals avui aïllats.  Independentment de les figures de protecció administrativa dels espais naturals, s’observa un procés de burocratització i estancament de les seves tasques de protecció i recerca científica, tant importants o més que la merament lúdica. Cal transmetre els valors naturals del paisatge en mosaic agro-forestal i la fauna de la serralada. Per assolir aquests objectius, l’educació ambiental, la divulgació d’aquests valors i la recerca científica són tasques imprescindibles.