La riera de Talamanca
Passejada pels voltants de Talamanca que ens descobreix alguns secrets de la història medieval del massís
i de la vida rural dels segles recents, com ara un forn ceràmic i una sínia d’elevació d’aigua.
Distància:
3500 m
Durada:
2 h i 30 m
Punt d’inici:
Oficina d’Informació del Parc Natural a Talamanca
C. Raval, 4
Santa Maria de Talamanca
L’església parroquial de Santa Maria de Talamanca, d’estil romànic, és a la plaça del poble. A la façana destaquen la rosassa, la portalada doble amb arcs dovellats de mig punt i el campanar, i a l’interior, el sarcòfag gòtic de Berenguer de Talamanca, mort el 1325.
El castell d’aquest casal senyorial està bastit sobre un edifici del segle XI que formava part de la xarxa de castells de defensa contra els sarraïns. La fortalesa original va sobreviure fins al 1717, moment en què va ser enderrocada per les tropes borbòniques.
El mas del Molí del Menut
El Molí del Menut és un exemple dels petits masos que es van edificar al massís durant la repoblació del segle XI, després de la retirada dels sarraïns. La casa estava equipada amb premsa, tines i celler vinícola, molí de gra i corrals per al bestiar.
Les barraques de vinya
Aquestes construccions eren utilitzades pels jornalers de la vinya per desar les eines i refugiar-se en cas de pluja. L’expansió vinícola al poble coincideix amb un màxim demogràfic de 587 habitants, que es va produir el 1857.
La sínia del forner
En aquest punt podem observar una antiga sínia, avui en desús, que amb l’ajut d’un animal de càrrega elevava l’aigua des d’una bassa alimentada per una surgència natural fins a un dipòsit que, connectat a un sistema de recs, la repartia pels horts de la hisenda.
El forn d’obra
Aquest forn de coure argila constava de dues parts, la cambra de foc, a la qual s’accedia per les dues boques que veiem i que s’omplia de llenya, i la cambra de cocció, on s’apilaven les peces de ceràmica: teules, rajoles i maons.
La font de Talamanca
La font, que funcionava com a safareig comunal, era propietat del castell. El negundo que creix al costat de la font va ser plantat a principi del segle passat i actualment està catalogat.
